QUI SOM?
és un grup de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) que es va fundar el 2004. Des de fa més de 20 anys, els seus membres estudien les interaccions socioambientals i la seva incidència en la formació dels paisatges culturals en diferents sectors de l’arc mediterrani i d’Europa.
Una de les especialitzacions de recerca en les quals el GIAP ha destacat a nivell nacional i internacional és l’aplicació de l’arqueologia del paisatge a l’estudi dels espais d’alta muntanya.
FER CIÈNCIA EN ÈQUIP!
El GIAP és un grup de recerca interdisciplinari que estudia el paisatge en totes les seves variants: històriques, arqueològiques i paleoambientals. Els seus membres són especialistes en àmbits científics diversos, però complementaris entre si. Així doncs, en l’equip trobem personal especialista en arqueomorfologia (en les formes històriques del paisatge), en arqueologia computacional aplicada a l’estudi del territori, en l’estudi de restes d’ossos d’animals (arqueozoologia), en arqueobotànica, en l’anàlisi de restes vegetals carbonitzades (antracologia) o d’altres indicadors paleobotànics, especialment el pol·len fòssil (pal·linologia), o en l’estudi dels sòls i els sediments (geoarqueologia), per tal de caracteritzar processos d’erosió i de sedimentació directament relacionats amb l’acció antròpica.
QUÈ INVESTIGUEM?
Un dels nostres camps d’expertesa és l’Arqueologia del Paisatge.
És una disciplina arqueològica que estudia els paisatges com a expressions culturals, espais culturitzats, viscuts i conceptualitzats, que han estat transformats per l’activitat humana al llarg del temps.
El seu objecte d’estudi principal és, doncs, la interacció de les societats amb el seu entorn a partir de l’anàlisi i la interpretació del registre arqueològic que se’n deriva.
La finalitat última és determinar l’origen i l’evolució històrica dels paisatges culturals, és a dir, dels entorns transformats per la mà humana, també coneguts com a espais antropitzats o humanitzats.
L’arqueologia dels paisatges culturals: un mosaic d’experteses científiques
L’arqueologia del paisatge és un camp de recerca en el qual conflueixen especialistes d’àmbits científics diversos, que treballen de manera col·laborativa per crear un relat comú sobre la història dels paisatges.
La seva feina consisteix a encaixar totes les peces d’un trencaclosques i reconstruir el passat des del màxim de perspectives possibles: l’ocupació humana, l’alimentació, el comerç, l’economia, el medi ambient… És el que es coneix en arqueologia com a anàlisi multiproxy.
Aquestes anàlisis es realitzen en laboratoris equipats amb microscopis i eines d’alta precisió, mitjançant procediments i tècniques per al tractament de les mostres molt especialitzats.
Del camp al laboratori: fases del treball de l’arqueologia del paisatge
- Abans de sortir al terreny, la fotografia i la fotointerpretació.
- La prospecció arqueològica.
- Els sondejos de diagnòstic i l’excavació en extensió.
- La presa de mostres de restes per analitzar al laboratori: carbons, sediments, secció estratigràfica, materials arqueològics (ceràmica, metalls, vidre, etc.).
- La posada en comú dels resultats (diagrames antracològics, pol·línics, C14, làmines primes, etc.).