DESCOBREIX L'ARQUEOLOGIA DELS PAISATGES DE MUNTANYA AMB L'ARQUEOPIRENAIA LAB!
El projecte ArqueoPirenaia té una clara voluntat divulgativa i de transferència del coneixement. Un dels seus objectius principals és apropar i traslladar els coneixements sobre l’arqueologia del paisatge al públic general.
Per aquest motiu, un dels instruments que hem creat és un laboratori didàctic dirigit especialment al públic familiar i escolar d’edats compreses entre els 10 i els 14 anys (Cicle Superior d’Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria). Es tracta d’un recurs educatiu molt versàtil, dinàmic i manipulatiu enfocat a la descoberta de l’arqueologia de l’alta muntanya!
El laboratori didàctic consta de 5 seccions que permetran treballar les diverses especialitats que formen part del nostre equip de recerca:
- Secció 1. L’Arqueologia dels paisatges de muntanya
- Secció 2. La geografia de la Vall de Núria
- Secció 3. L’arqueozoologia
- Secció 4. L’arqueologia ambiental
- Secció 5. La cultura material: l’acció antròpica sobre el paisatge.
Et presentem els continguts de cada secció!
Secció 1. L’Arqueologia dels Paisatges de Muntanya
Explica la disciplina i les seves aportacions més rellevants a partir del procés vinculat al treball de camp que implementen els estudis de territori i espacials. Des de l’anàlisi macro abans de sortir al terreny, mitjançant foto i cartointerpretació, fins a l’anàlisi micro: la validació a través de la prospecció i els sondejos arqueològics de diagnòstic. Un GIS analògic, una maqueta en volum del jaciment de Coma de Gombrèn o un bloc estratigràfic enresinat autèntic són alguns dels materials didàctics i manipulatius que permeten interactuar amb els continguts i convertir-se en un/a arqueòleg/a del paisatge.
Secció 2. La geografia de la Vall de Núria i Coma de Vaca
Es proposa l’aproximació a la geografia d’aquestes valls com a eina per explicar les relacions entre la geomorfologia, l’hàbitat i l’ocupació del territori. Investigar la localització dels assentaments arqueològics per entendre la incidència del relleu, la hidrografia o l’orientació en la seva disposició en el territori. A través d’un trencaclosques, en forma de maqueta 3D de les corbes de nivell de la zona d’estudi, els usuaris han de situar els jaciments en ella utilitzant les coordenades UTM i fent atenció als aspectes geogràfics més rellevants.
Secció 3. L’Arqueozoologia
Secció dedicada a explicar què és l’arqueozoologia i què ens permet conèixer sobre els paisatges de muntanya, incloent els seus procediments de treball al camp i al laboratori. Es proposa també un treball d’anàlisi i identificació de restes òssies animals (rèpliques) per aprendre a diferenciar les espècies animals vinculades a la ramaderia, com aquelles salvatges. Un fet diferencial d’aquesta secció és la incorporació de materials didàctics per descobrir metodologies innovadores en l’estudi de les restes animals vinculades a la transhumància i la ramaderia antigues, com l’estudi morfomètric d’ossos d’ovella o el micro-desgast dentari.
Secció 4. L’Arqueologia Ambiental
Secció dedicada a la descoberta de dues disciplines claus en els estudis sobre els paisatges culturals: l’antracologia i la sedimentologia. Es proposa conèixer i practicar alguns dels processos d’anàlisi dels carbons trobats en excavació, per descobrir les espècies vegetals de la Vall de Núria en temps passats i amb quina finalitat s’utilitzaven. Així mateix, es proposa conèixer i practicar alguns dels processos d’anàlisi de la micromorfologia, per entendre com els sòls i els sediments capturen i reflecteixen canvis del passat produïts per processos vinculats a les interaccions socio-ambientals al llarg del temps. A través dels diversos materials i activitats didàctiques, es convida als usuaris a reflexionar sobre la relació entre l’arqueologia ambiental i l’evolució del paisatge.
Secció 5. La cultura material
La cultura material com a font de coneixement sobre les formes de vida i els costums en èpoques pretèrites. Es treballa a partir de la didàctica de l’objecte per formular preguntes que permetin als usuaris deduir i interpretar diferents eines i utensilis de la vida quotidiana: peces ceràmiques, objectes metàl·lics, de vidre o de pedra. Els diferents elements proposats parlen de la petjada de l’ésser humà en el territori, sobre es usos que tenien i què ens diuen del passat. La reflexió entorn a la cultura material parteix de la seva interpretació com un element representatiu de la realitat social, cultural, econòmica d’una comunitat humana, basada en els seus objectes i la seva arquitectura. Els objectes, en tant que són aquelles fonts primàries que ens ajuden a parlar del passat, esdevenen grans aliats per a la comprensió i la reflexió dels temps històrics.
